fbpx

Ali Smith

Ali Smith va néixer a Inverness, Escòcia, l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Les últimes obres que ha publicat són el quartet estacional Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022). És considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques.

Tardor. Traducció Dolors Udina

Tardor és una novel·la sobre la fragilitat i la fugacitat de la vida.

No és una lectura fàcil. Ali Smith demana al lector que hi posi de la seva part, bastant. Però també dona molt. No hi ha un argument clar i les escenes s’encadenen de mode intuïtiu. Juga amb el temps narratiu. Comença en un no temps, situa el present de la narració en el post-Brexit i fa continus flashbacks. De fet, avança i retrocedeix en el temps contínuament. És un trencaclosques.

Imaginem que el temps es pogués suspendre, en comptes d’estar nosaltres suspesos en el temps.

Parla d’un període de la història recent d’Anglaterra sense mencionar la paraula Brexit. Però la novel·la va més enllà del retrat d’aquest moment històric.

Fa nombroses referències literàries : Shakespeare, Dickens, Huxley, Keats. I posa en el centre del discurs feminista del llibre la figura de la pintora pop, Pauline Boty. Es pot ser una actriu rossa i tenir cervell.

La prosa és lleugera i lluminosa. L’autora fa servir un llenguatge directe, clar i concís, que en alguns paràgrafs es transforma en pura poesia

A tot el país hi havia tristesa i alegria.

A tot el país el que havia passat donava cops de fuet com si un cable elèctric s’hagués deixat anar d’una torre d’alta tensió per culpa d’una tempesta i fuetegés l’aire per sobre dels arbres, les teulades i el trànsit.

El nucli de la novel·la és la relació d’amor sense filtres d’Elisabeth i en Daniel Gluck, gairebé setanta anys més gran que ella. Parlen entre ells d’art, de cinema i de literatura, unes converses brillants i meravelloses.

La novel·la creix cap al final, no amb desenllaços argumentals, sinó amb girs i enriquiments de la vida dels personatges. Creix en contingut i es fa més densa i intensa.

La història

A l’Elisabeth li demanen un treball escolar: entrevistar un veí. Ho fa a un ancià anomenat Daniel Gluck. A partir d’aquí es convertiran en una parella inseparable.

Per Elisabeth, Gluck serà una influència decisiva en la seva vida, ja que contribuirà a la construcció de la seva identitat.

Gimcana és una paraula meravellosa, va dir en Daniel, una paraula que creix en diverses llengües.

Les paraules no creixen, va dir l’Elisabeth.

Sí que creien, va dir en Daniel.

Les paraules no són plantes, va dir l’Elisabeth.

Les paraules són organisme, va dir en Daniel.

Els personatges

Daniel Gluck

Amb cent un anys ha arribat al final dels seus dies i es passa la major part del dia dormint, suspès en el seu propi subconscient; els records de la seva vida es fusionen amb els seus somnis, fent quasi impossible delimitar on acaben les seves remembrances i on comencen les seves fantasies. L’ancià només rep la visita de la jove Elisabeth.

L’Elisabeth

Vol renovar el passaport i té dificultats perquè la forma del cap i la posició dels ulls no s’ajusta al que requereix la màquina.

Recorda les converses que ha mantingut amb en Daniel al llarg dels anys. Reconeix que el que els uneix és amor, la mena d’amor que permet que una persona vegi a un altre d’una manera clara, quasi diàfana, sense aplicar-li cap filtre.

Hi ha un punt on les identitats de Daniel i Elisabet es barregen en els records sobre literatura i art, que es fusionen en els llibres que llegeixen i l’art que presencien. Un collage.

Per acabar

Com ja anuncia el títol, és una novel·la cíclica

Torna a ser novembre. És més hivern que tardor. No hi ha boirina. És boira.

El vent fa que les llavors de sicòmor colpegin el vidre com…. no, com res, com llavors de sicòmor que colpegen el vidre.

El pròleg de Víctor Garcia Tur considero que hauria d’anar al final. No és bo que d’entrada t’expliquin el llibre i et diguin amb quins filtres l’has de llegir.

Tardor ha guanyat el Premi llibreter 2020.

M’ha agradat molt.

Els meus tallers. A principis de desembre obriré les inscripcions per al trimestre d’hivern.

Si desitges escriure però tens por a no fer-ho bé, a bloquejar-te, a… el meu manual d’escriptura creativa Escriure sense por et pot donar la primera empenta que necessites.

La lectura és el aliment imprescindible per escriure. Club de lectura llegir com un escriptor

.