Per què soc una apassionada dels tallers d’escriptura?
Perquè els tallers d’escriptura em van donar permís per expressar-me creativament i sense por. Van ser l’espai on vaig sentir que podia avançar, i vaig avançar.
Avui mirava una sèrie de ciència-ficció i un personatge ha dit “el que toca és menys introspecció i més acció”. He pensat en els tallers, que no se centren a fer conferències de literatura comparada, ni en fer comentaris personals sobre lectures ni fer sessions teòriques de correcció d’estil. Els tallers són acció: experimentar l’escriptura i la lectura, analitzar i comentar el que s’ha llegit i el que s’ha escrit. Acció de tots els participants i no principalment discurs del professor.
Els tallers d’escriptura i de guió audiovisual van ser els meus disparadors personals i considero que són un dels millors formats, per endinsar-se i créixer en l’escriptura creativa.
Si quieres aprender a escribir, apúntate a un taller de escritura; si lo que quieres es dar conferències literarias sigue una formación de literatura comparada. (Samanta Schweblin)
Afavorir l’itinerari personal
El format de taller, horitzontal, participatiu i actiu, és habitual en les formacions de guió audiovisual i de dramatúrgia. Els tallers de guió del Garcia Márquez a l’Escola de Cinema de Cuba, són una gran referència. Els tallers d’escriptura i guió audiovisual que vaig cursar a l’inici del meu itinerari personal em van ajudar a convertir-me en escriptora i pesen molt en la professora d’escriptura que soc. Hi vaig trobar un recurs fascinant i eficaç.
Els tallers d’escriptura afavoreixen l’autonomia, l’expressió i l’itinerari individual de l’alumne. Potencien la creativitat amb un plantejament horitzontal i obert de l’aprenentatge. Són com una matriu en què els participants poden expressar-se, crear i enriquir-se sense por i dissenyar el seu camí personal.
No són cursos de llengua ni de literatura
A diferència dels cursos de llengua i literatura, als tallers el que és més important és l’experiència (els continguts també compten, però no tant). L’experiència d’escriure, de llegir, d’escoltar, de compartir. Un curs de literatura, fins i tot quan es posa l’èmfasi en la pràctica, és molt més dirigit; el flux de la informació circula bàsicament de mode unidireccional del professor, que és el que sap, cap als alumnes, que no saben. El noranta per cent del curs el fa el professor i es valora l’aprofitament en funció de si s’han assolit o no els aprenentatges que ell ha programat.
En un taller d’escriptura creativa els alumnes són autèntics coprotagonistes que actuen directament sobre el contingut i la dinàmica de les sessions. La funció bàsica del professor és dinamitzar, facilitar i aportar eines i estímuls, recollir i canalitzar. Quan un taller és excel·lent ho és gràcies al conductor i als alumnes.
Escriure per plaer
Al taller es defensa l’escriptura com a plaer a l’abast de tothom que tingui ganes d’escriure. Això és el que jo necessitava, el que molta gent necessita. És un espai en el qual s’engresca a crear.
Vaig descobrir dues autores de capçalera que em van ajudar a entendre que, en primer lloc, es tracta de relaxar-se i de no tenir por de les paraules que surten ni de com s’ajunten i en criden d’altres. Julia Cameron i Natalie Goldberg, professores d’escriptura creativa a diverses universitats dels Estats Units i autores d’uns quants llibres on vaig llegir el que necessitava sentir: que, diguessin el que diguessin els sacerdots de la cultura i la literatura, escriure era fàcil i un plaer.
Aquest és el punt de partida, el goig d’escriure.
Art i ofici d’escriure
A Catalunya, malgrat que tenim una tradició important de tertúlies i premis literaris, fins fa poc més de tres dècades no hi havia centres on estudiar l’ofici d’escriure. Com si els escriptors, de manera diferent als músics, els pintors i altres artistes, ja naixessin ensenyats. Aquesta anomalia encara perdura; l’escriptura
creativa, a diferència d’altres països, no s’ha integrat als currículums escolars i universitaris, però hem avançat i ara tenim escoles d’escriptura i entitats que ofereixen tallers i cursos força interessants.
No sé exactament quan van arribar els tallers d’escriptura a Barcelona, em sembla que als anys vuitanta. Ho van fer de la mà d’escriptors i filòlegs llatinoamericans que estaven familiaritzats amb el funcionament dels tallers de creació literària als seus països d’origen. Jo els vaig descobrir a finals dels vuitanta amb l’Alejandra Rifé i la Zulema Moret. Participar en els seus tallers literaris em va canviar la vida, perquè m’oferien el que realment necessitava, ho vaig descobrir mentre hi anava perquè abans d’inscriure-m’hi encara no ho sabia.
Després vaig seguir molts cursos interessants, alguns claus en la meva trajectòria, com la formació com a guionista audiovisual, però els fonaments filosòfics i metodològics dels tallers que imparteixo des de fa més de vint anys com a professora els vaig aprendre amb aquestes dues mestres.
Els fonaments de la meva experiència com professora d’escriptura creativa els he recollit en el meu llibre Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa. Aquest any també he publicat el manual Secrets de la ficció, que és el resultat de més de vint anys de fer taller de tècniques narratives (ofici).
