fbpx

L’escriptura terapèutica

 

Quan escric sento alegria. Em connecto amb mi mateixa i amb l’univers, amb els altres. Escriure per mi és tornar a casa, i em fa feliç. Llegir històries, escoltar-les, però, sobretot, escriure-les m’omple de goig. La lectura és un plaer, l’escriptura una medicina.

Des de ben joveneta que m’he agafat a la lectura i l’escriptura com a taules de salvació. Els llibres m’han acompanyat sempre, des de les aventures de Juli Verne i d’Alícia en terra de meravelles a Nuestra parte de noche, de Mariana Enríquez, que estic llegint ara, un llibre que, de moment, em deleixo per agafar. Els llibres sempre t’esperen. Però l’escriptura per a l’ànima és més encara molt més. Jo he creuat els malsons adolescents amb un llapis a la mà i m’he posat dempeus a la primera joventut, després de ser abatuda per una crisi depressiva aguda, endògena van dir, amb un quadern de notes, i fàrmacs, sí, però la vida plena me la va tornar l’escriptura.

Zen en l’art d’escriure  de Ray Bradbury  (traducció Marta Pera) és un dels meus llibres de capçalera. Bradbury parla de grapa i d’emoció, de xutar-se l’escriptura en vena perquè no s’apagui la flama creativa, la flama de la vida.  Parla d’escriure per mantenir la salut de l’ànima.

 

Què és més terapèutica l’escriptura autobiogràfica o l’escriptura de ficció? 

 

Tant l’escriptura de ficció com l’autobiogràfica són terapèutiques i poden treballar les emocions a fons. Cadascú descobreix en cada moment què és el que necessita escriure. Jo havia escrit molts diaris personals per desfogar-me, però quan vaig decidir adreçar-me a un lector vaig tenir clar que el que volia era contar històries de ficció. Els contes i les novel·les diuen tant de nosaltres mateixos com els diaris íntims. En certa manera, és com si les històries de ficció ens utilitzessin per fer-nos visibles. Però també trobo molt interessants els textos autobiogràfics amb intencions literàries, encara que no són necessàriament més delators del món íntim de l’escriptor. 

Tant en el cas de les històries inventades com en les basades, més o menys, en dades autobiogràfiques, ser conscient de les emocions i saber expressar-les amb les millors paraules és molt important. Quan més afinem l’eina de l’art d’escriure més eficaç serà.

 

El poder de la paraula escrita

La paraula escrita activa idees, sentiments i històries que poden ser de gran utilitat per al treball terapèutic. Sembla demostrat que  escriure sobre sentiments profunds lligats a experiències traumàtiques millora la fortalesa psicològica i biològica. A més, l’escriptura té un gran poder catàrtic.

Els éssers humans organitzem la nostra experiència vital en forma de narració. Aquest narrar construeix la nostra experiència alhora que és la base per comprendre-la. La teràpia es pot considerar com un procés de reescriptura.

Sempre he sabut que l’escriptura curava i que quan escrivia era més feliç. L’escriptura terapèutica no necessita lectors de carn i ossos, a banda de l’autor o l’autora, però compartir els textos és força interessant i potent. En el grup d’escriptura terapèutica es dona una sinergia positiva entre els participants.

Chantal Maillard escriu:

 

escribir

para curar

en la carne abierta

en el dolor de todos

en esa muerte que mana

en mí y es la de todos

(…)

escribir

para decir el grito

para arrancarlo

para convertirlo

para transformarlo

para desmenuzarlo

para eliminarlo

escribir el dolor

para proyectarlo

para actuar sobre él con la palabra

(…)

 

El taller d’escriptura terapèutica

 

Escriure el guió de vida. Relats que salten de l’inconscient per mostrar-nos alguna cosa important. Escriure metàfores que ens mostren, que ens expressen. Salvar les paraules que curen i apartar les que ens emmetzinen. Narrar perquè el que es narra es recorda. Convertir fantasies personals en mites. Dibuixar amb paraules l’arqueologia familiar. Dialogar amb el futur. Trobar el forat a dins de l’arbre i, des d’allí contar meravelles. 

L’escriptura terapèutica ens brinda la possibilitat d’accedir al nostre potencial creatiu i de descobrir emocions i pautes de pensament inconscient. Contribueix a reduir l’estrès mental, a reforçar l’autoestima i, fins i tot, segons James Pennebaker, reforça el sistema immunitari.

Escrivint les experiències traumàtiques en un diari personal, somnis, poemes i cartes imaginàries o, senzillament, practicant l’escriptura automàtica. Buscant la bellesa dels nostres textos, podem ser més feliços. 

Taller d’escriptura  terapèutica: comencem el 5 I el 6 d’octubre! (Presencial i directe via zoom. INSCRIPCIONS OBERTES!

 

Pròxima presentació de la meva novel·la Art brut: setmana del llibre en català. 12 de setembre 20.30 h. Moll de la Fusta. Barcelona.

 

El meu manual d’escriptura: Escriure sense por