El meu nou espai d’escriptura “El goig d’escriure” ja fa dies que camina i n’estic molt joiosa. Perquè tinc uns alumnes que comprenen molt bé el projecte i l’empenyen, i perquè, com ja vaig anunciar, he posat en marxa la proposta més personal i radical com a professora d’escriptura, aquí transformada en acompanyant dels diversos projectes individuals. He ajuntat la dinàmica de grup, i l’enriquiment que això comporta, amb l’atenció personal als diferents projectes de cada alumne. I funciona!
A “El goig d’escriure” tenim projectes de memòries familiars i memòries personals en formats diversos, reculls de contes, narracions breus lligades i altres formats més experimentals. Però el conte és un gènere que poc o molt hi és sempre present, encara que sigui per dir que no es tracta d’un conte. Per això, i perquè sóc un amant del gènere, a la sessió d’aquesta setmana, abans d’entrar en les preocupacions literàries de cadascú, dedicarem una estona a parlar de què és i que no és un conte literari.
Hi ha força bibliografia interessant sobre aquest tema, però com que no estem en un curs de contes, sinó en un taller de temari obert que es va definint setmana a setmania, tractaré la qüestió centrant-me només en dos magnífics llibres de Voliana edicions sobre aquest tema i, en particular, em fixaré en un autor expert en la teoria i la pràctica del gènere, que en parla amb una claredat que s’agraeix: Isidre Grau.
Escriure un conte és un repte de precisió. Primer has de tenir aquell moment d’estranyesa o de llum o d’inspiració, aquella llavor inicial que ja porta a la genètica la planta adulta. Però cal trobar el camí per arribar-hi sense esgarrar la màgia del principi, sinó al contrari, accentuant-la. Aquesta és tasca creativa, que sovint demana la precisió tècnica d’un rellotger. I en acabar, tot ben lligat, i també l’alè de misteri i aquella segona història subterrània, el subtext que treu un dit o tot el braç.
“Començava amb alguna cosa tan senzilla com la línia d’una mandíbula o una mimosa groga”. “Però la imatge ha de tenir relació amb una experiència intensa”. Subscrit del tot aquestes paraules de Lucia Berlin, traduïdes per Albert Torrecana.
M’agrada la novel·la, la poesia, l’assaig, el guió teatral, però el meu amor és pel conte, potser perquè sóc una escriptora amb el cap dissenyat per contar històries en format breu i tinc la sensibilitat estètica i espiritual i lírica que puc trobar en el conte i que en la poesia, en part, de vegades se m’escapa. M’interessen totes les produccions literàries, però estimo el conte més que cap altra, sense complexos.
Dijous, a les 19-30 h, a la llibreria P. Bosch de Barcelona, presentaré el meu nou llibre “Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa”. Parlaré d’escriptura creativa i proposaré un petit tast de les activitats que surten al llibre. Per què és tan important escriure sense por? I de contes, perquè sempre en parlo. Vine!
