Perquè a mesura que penetro més profundament en la vida de la muntanya, també penetro en la meva.
Nan Shepherd
(East Peterculter, 1893- Aberdeen, 1981)
És una novel·lista i poeta escocesa modernista. Entre els anys 1928 i 1933, Nan Shepherd va escriure tres novel·les, ambientades en petites comunitats del nord d’Escòcia, en les quals el paisatge i el clima jugaven un paper important, i que la van fer molt famosa. Després d’aquest fet, va passar molt temps sense poder o voler escriure. Es va dedicar a caminar i a escalar muntanyes.
Al cap de més d’una dècada, durant la Segona Guerra Mundial, va escriure La muntanya viva, sobre aquells deu anys que havia passat recorrent cada racó de la serralada dels Cairngorms, una zona amb clima polar al nord d’Escòcia. Però no la va publicar: la va desar en un calaix durant quasi mig segle, fins poc abans de la seva mort.
La muntanya viva
Hi ha llibres que tenen el poder de transformar la nostra percepció sobre tot allò que ens envolta. La muntanya viva n’és un. És un llibre que canvia la mirada i, de retruc, tot el nostre món.
Nan Shepherd va voler estar sempre a prop de la natura. A les muntanyes escoceses dels Cairngorms va trobar un món d’una bellesa dinàmica i sorprenent, a voltes d’una duresa extrema. Va viure coneixent i estimant l’entorn: les roques, els vells camins, els llacs, els rius… fent-se amb les poques persones que hi vivien, descobrint els secrets més ben amagats, els animals i les plantes que anava retrobant, mentre s’adaptava al pas de les estacions i del temps: la pluja, l’aigua, el glaç, la boira i els pocs dies de sol i de llum.
Va escriure La muntanya viva amb una prosa detallista i clara, poètica i intensa. El llibre és una meditació sobre la magnitud esponerosa d’un món tan local que esdevé universal, tan eternament present com la relació dels humans amb la naturalesa salvatge que ens envolta.
La muntanya viva és una obra mestra de la natura que ens transporta a paisatges exteriors i gèlids, i també a paisatges interiors i espirituals. És una obra escrita amb tots els sentits, però sobretot és el resultat d’una mirada sorprenent, entre la contemplació oriental i el pensament occidental. Una mirada ecològica que situa els humans en la seva justa dimensió, minúscula, amb relació a la muntanya.
La muntanya viva és un camí de coneixement.
Un tast
No m’interessava la muntanya per si mateixa, sinó pel seu efecte sobre mi, igual que una gata no acaricia l’amo, sinó que es refrega contra el camal dels pantalons de l’amo. Però a mesura que em vaig anar fent gran, i menys autosuficient, vaig començar a descobrir la muntanya per si mateixa. Tot em va semblar cada cop més bo, els seus contorns, els colors, les seves aigües i les seves roques, les flors i els ocells. Aquest procés ha durat molts anys i no s’ha acabat encara. Conèixer l’altre és infinit. I he descobert que l’experiència dels homes sobre aquestes coses engrandeix les roques, les flors i els ocells. La cosa per descobrir creix amb el coneixement.
Crec que ara entenc, en una petita mesura, perquè les budistes fan pelegrinatges a les muntanyes. El viatge és de per si part de la tècnica amb la qual se cerca el déu. És un viatge cap al fet d’Ésser; perquè a mesura que penetro més profundament en la vida de la muntanya, també penetro en la meva. Durant una hora em trobo més enllà del desig. No és èxtasi, aquell salt fora d’un mateix que fa que un home sigui com un déu. No estic fora de mi, sinó dins meu. Soc. Conèixer el que és Ésser, aquesta és la gràcia que la muntanya ens concedeix.
Una gran descoberta
Perquè m’interessa força la literatura contemplativa, i totes les escriptures on la natura té un paper rellevant. Un llibre per afegir a la primera fila de la bibliografia del taller Escriptura i natura que faig al Centre d’Art i Natura de Farrera.
