Vint anys després de la primera representació a la sala Beckett, La Perla 29 torna a pujar Zweig a l’escenari per representar de nou Amb els ulls de l’etern germà, l’obra amb la qual la companyia es va estrenar fa vint anys a la sala Beckett. Amb direcció d’Oriol Broggi, interpretació d’Òscar Muñoz, Xavier Ripoll i Marc Serra i traducció de Marisa Siguan, la podem veure al Teatre La Biblioteca fins al 19 de març.
El relat d’Stefan Zweig puja literalment a l’escenari on els actors posen veu a les paraules de l’escriptor. Zweig és un far per als amants de l’escriptura, almenys per mi, que aspiro a escriure diàfan, net, elegant, amb fondària, harmonia i bellesa. Que voldria saber agafar el lector a la primera frase i no deixar-lo fins a l’última. Tal com fa ell.
Stefan Zweig
Stefan Zweig va néixer a Viena el 1881, fill d’una família acomodada i de tradició jueva. Va obtenir un notable èxit, tant com a novel·lista com a assagista i biògraf, i es va convertir en un dels autors més llegits en vida.
Com a novel·lista destaca per la capacitat narrativa en la novel·la curta, uns relats apassionants, que fascinen, com és el cas d’Amb els ulls de l’etern germà, que va ser escrit l’any 1922 quan Alemanya activava la seva maquinària de fanatisme i destrucció. Stefen Zweig, es va suïcidar el 1942 amb la seva dona Lotte Altmann quan estaven exiliats al Brasil.
Els ulls del germà etern
Virata és un guerrer famós, conegut amb el nom d’“Espasa de Centelles”, que viu a les terres Birgwaghenses del Rei Rajupta. Ell sol com a capità dels exèrcits reials aconsegueix la victòria en unes grans lluites interiors. El rei, agraït, li dona la gran espasa reial i mig regne si el vol. Però Virata té el record gravat de la mirada penetrant i eterna del seu germà, al qual ha mort sense saber-ho al camp de batalla. Decideix no tocar mai més les armes ni fer res que pugui restar tanta llibertat a un altre home. Tots els morts i ferits són el seu germà. Amb aquesta convicció s’embrancarà a un llarg periple a la recerca de la justícia i la llibertat, en un intent infructuós de viure en aquest món suspenent l’acció i sense causar efectes en la vida dels altres.
És un conte filosòfic que reflexiona sobre les conseqüències de la dicotomia entre l’acció i la inacció, que reflexiona sobre el pacifisme. Un llibre escrit com una llegenda oriental situada abans dels temps de Buda.
Teatre de la paraula
La Perla 29 pujar Zweig literalmlent a l’escenari. Amb els ulls de l’etern germà és teatre de la paraula, s’explica una història a través dels intèrprets i d’una poètica visual atmosfèrica senzilla i eficaç. Més que representar narra amb les paraules originals i es crea una màgia que ens transporta al món i les aventures dels personatges.
La paraula necessita veus. Les del Xavier Ripoll i l’Òscar Muñoz, i alguna gravació en off. Unes veus magnífiques que ballen entre les notes de la guitarra de Marc Serra.
El muntatge és molt sobri i les llums (Pep Barcons), més aviat les penombres, juguen un paper important. Contribueixen a la màgia de les veus.
Una obra que no et deixa indiferent
Aquest conte oriental intimista, que em va recordar Sidharta de Herman Hess, contat per les veus magnífiques d’Òscar Muñoz i Xavier Ripoll, acompanyades de la música de la guitarra de Marc Serra, em va atrapar tota l’estona.
Vaig sortir impregnada de la bellesa senzilla de la representació, pensant en el dilema que planteja: mal si fas mal si no fas. Amb un punt de tristesa, perquè els únics que recordaran Virata seran els gossos i no gaires dies i aquest és un missatge pessimista pel que fa a la humanitat. L’Zweig que puja a l’escenari no traspua esperança, potser si hagués viscut uns quants anys més hauria recuperat part de la fe amb l’humanisme. És un Zweig trist, com no! Trista i molt bella. L’obra de teatre de La Perla 29, com el relat de Zweig és d’una gran bellesa.
Fins al 19 de març.
Els meus manuals d’escriptura: Escriure sense por, perquè cal que aprenguis a confiar més en la teva escriptura. I Secrets de la ficció, que és com una caixa d’eines on trobaràs les tècniques narratives bàsiques.
Són dos manuals escrits de manera clara i senzilla, perquè tenen la intenció d’ajudar, i que són un resum de vint anys de dedicació a l’ensenyament de l’escriptura creativa.
Els pots comprar aquí.
