L’escriptora Eileen Chang és un dels grans noms de la literatura xinesa del segle XX i, també, una autora molt llegida. Conrea el gènere de la novel·la breu de meravella. La seva obra va ser sabotejada per règim comunista xinès i ara és reivindicada per les noves generacions. La vaig conèixer amb L’amor que fa caure ciutats, traduïda per Carla Benet i publicada per Club Editor, com Brasers. Celebro que puguem llegir en català algunes de les novel·les breus d’Eileen Chang. En aquest text parlaré de Brasers.
La novel·la breu s’atansa al conte literari en el sentit d’unitat, intensitat i efecte final. Les dues peces de Brasers segueixen aquests principis i els seus finals són contundents, d’aquells que et fan repensar tot el que has llegit del relat fins aquell moment.
Eileen Chang
Eileen Chang va néixer a Shanghai el 1920 en una família acomodada. Va ser una dona moderna pels patrons de la seva època. Una escriptora subtil i comercial. Marcada per la separació dels seus pares i pel maltractament per part del pare.
La seva mare era una dona moderna educada a Anglaterra i el seu pare un opiòman d’idees tradicionals. Després del divorci la seva mare li va canviar el nom; es deia Zhang Ying i va passar a ser Zhāng Àilíng en xinès, i “Eileen Chang” en anglès.
Va cursar estudis universitaris de literatura al Regne Unit i a la Universitat de Hong Kong. L’any 1941, quan l’exèrcit japonès va ocupar la ciutat de Hong Kong, on estudiava literatura anglesa, va tornar a Shanghai per dedicar-se a l’escriptura. Des del primer moment va tenir el reconeixement dels lectors. També va treballar com a guionista per a una productora cinematogràfica (Shanghai era el Hollywood xinès).
El 1949, el Partit Comunista Xinès va proclamar la República Popular de la Xina. Malgrat que Eileen Chang no s’havia implicat en política, per la seva pertinença a la classe burgesa i pel fet de no haver abandonat Xangai durant l’ocupació japonesa, i les noves autoritats no la consideraren persona de confiança.
L’any 1955 va emigrar als Estats Units, on va viure fins a la seva mort, fugint del règim comunista, que va qualificar la seva obra de burgesa. Malgrat els intents del poder per a relegar els seus llibres, la seva popularitat es va mantenir viva a Taiwan i Hong Kong i es va fer extensiva tant a la Xina com als estats Units.
Fou professora en diverses universitats nord-americanes, com el Radcliffe College a Cambridge (Massachusetts) i la Universitat de Califòrnia a Berkeley.
Va morir a Los Àngeles l’any 1995.
Obra
Algunes de les seves obres més conegudes són: La gàbia daurada, Rosa vermella i rosa blanca, Desig, perill (que Ang Lee va portar al cinema el 2007) o L’amor que fa caure ciutats, que va inspirar Wong Kar-Wai per fer la pel·lícula Desitjant estimar. La major part de la seva obra està escrita en xinès, però també va escriure en anglès.
Les seves novel·les tracten l’amor i les tensions en les relacions d’home i dona; la majoria de les seves històries es desenvolupen en la societat burgesa i urbana de Xangai i de Hong Kong en el context de la primera meitat del segle xx.
Un món que s’acaba
La seva obra, com Zweig i Schnitzler és un cant a un món que s’acaba. En el cas d’Eileen Chang, un cant lúcid i sense nostàlgia. De la seva ploma, neix el Hong Kong cosmopolita d’abans de l’arribada del comunisme. Sé que no és només per això que connecto amb aquesta autora que vaig conèixer amb L’amor que fa caure ciutats, també publicada per Club Editor, però és un aspecte que em toca l’ànima; també vaig fer el meu cant a un món que ha desaparegut a La nit als armaris, penso que sense gaire nostàlgia, tot i que quan el vaig escriure la sentia i encara la sento, una nostàlgia transformada i transformadora.
Estil
Em fascina la senzillesa, la subtilitat i l’eficàcia amb què passa de descriure un paisatge, una cambra o un plat a les emocions dels personatges. M’agrada la seva manera tan natural de transportar-nos a la quotidianitat dels personatges. Personatges exòtics i alhora de carn i ossos per una lectora occidental d’avui com jo.
Eileen Chang casa amb una fina ironia, que de vegades voreja el cinisme, el guió de Hollywood amb el detallisme i del traç i la llum de la tradició xinesa
Brasers (traducció Carla Benet)
Dues novel·les breus ambientades a la colònia britànica de Hong Kong on conviuen xinesos i anglesos en una atmosfera sensual i carregada de malentesos. Reflecteixen molt bé el món de l’època colonial. Un univers contradictori, multicultural, d’aparences i hipocresia on la dona hi té un paper molt difícil. Un Hong Kong de matrimonis concertats, amb concubinatges amarats d’interessos i prostitució d’elit. Una atmosfera sensual i carregada de malentesos destructius, on colonitzadors i colonitzats conviuen sense que s’esborri la relació de poders pròpia d’una colonització.
Dues històries que es llegeixen mentre l’encens crema en un braser i aromatitza el llibre. La primera és la història de la Weilong que demana a la seva tia, una rica concubina, que l’aculli a casa seva per continuar estudiant perquè ella i la seva família no tenen diners. La segona història és la del Roger, un professor anglès que s’enamora i es casa amb una dona molt més jove i tenen problemes immediatament després del casament.
La prosa resulta fascinant, plena d’evocacions del paisatge proper i llunyà, de subtilesa i de sensualitat. Eileen Chang és una mestra de la descripció literària al servei de la història que està narrant: plantes, vestits, objectes, olors, decoracions interiors i exteriors dels habitatges.
Fou testimoni d’una societat xinesa que als anys quaranta oscil·lava entre la tradició i els nous costums occidentals que va portar la colonització i ho va plasmar meravellosament a la seva obra. Parla de l’amor i del dolor i sovint ho fa amb silencis.
Notícies de raquelpicolo.net
Pots comprar els meus manuals d’escriptura aquí.
Ja pots reservar plaça als tallers d’escriptura de primavera.
Els dies 18 i 19 de març faig un taller d’escriptura gratuït a la Biblioteca d’Esterri d’Àneu, en el marc de la Setmana de la Lectura:
