fbpx

William Faulkner (1897-1962)

La seva vida i obra van estar lligades al reu i a l’estat de Mississipí i es va forjar a Nova Orleans. Tres dones van ser essencials pel seu creixement artístic: la seva àvia, la seva mare i la mainadera afroamericana, que el van introduir a la lectura i a les històries del Sud dels Estats Units.

Va ser amb la tercera novel·la que crea el comtat de Yoknapatawpha, que és l’espai fictici on s’ambienta la majoria de la seva obra.

És un autor visionari i amb un estil trencador que va influir els escriptors posteriors. Amb frases llarguíssimes que poden ocupar més d’una pàgina, salts temporals i narradors i veus múltiples. Per això es considera un autor de lectura difícil, però la seva influència és universal. És un dels escriptors més citat per altres escriptors. Per exemple, Gabriel García Márquez afirmava que s’havia fet escriptor gràcies a Faulkner.

Com tots els grans literats, William Faulkner es planteja tots els grans interrogants de l’ànima humana. Va guanyar el premi Nobel el 1949 i va invertir els diners a crear el PEN/Faulkner, que és un guardó per a joves escriptors.

Va escriure els diàlegs de Humphrey Bogart per a Somni etern i la lletra d’algunes cançons de Bob Dylan.

Llum d’agost, William Faulkner (1932). Traducció Esther Tallada

La llum d’agost és la més intensa i la més clara, la que crema més i mostra les coses de la manera més crua.

Argument i temes

La novel·la comença amb la Lena Grove, una jove embarassada a qui el seu amant Lucas Burch ha abandonat i decideix partir a buscar-lo. El troba a Jefferson on té lloc un assassinat i una persecució salvatge d’un personatge blanc que diuen que porta la sang negra. El llibre acaba amb la Lena novament en camí a la cerca del seu home, aquest cop acompanyada, es diria la imatge de la Sagrada Família.

Ambientada al Comtat de ficció de Yoknapatawpha als anys trenta, Llum d’agost mostra una societat dividida en races, on els negres són considerats inferiors i ser negre es veu com un pecat.

També apareix la Llei Seca als Estats Units i el contraban que va propiciar, perquè estava lligat a la pobresa de les classes més desfavorides a conseqüència de la Gran Depressió. En aquest context històric social tracta el tema del sexe, el correcte que segueix les indicacions socials i el sexe fora de norma. També mostra la discriminació de la dona.

Hi veiem tant el fanatisme religiós, que arriba al maltractament infantil, com el desencís de la religió, en el cas del reverend que ja no prega.

Escenari

El comtat de Yoknapatawpha s’inspira en el comtat de Lafayette (Mississipí). La paraula prové de dues paraules de la llengua chickasaw, Yocona i petopha, que signifiquen “terra dividida”, ja que aquestes terres originalment pertanyien als chickasaw. Els blancs s’hi van instal·lar al voltant de l’any 1800 i cap al 1936 hi havia una població de 25.611 habitants, dels quals 6.298 eren blancs i 19.313 negres.

Yoknapatawpha és una terra aspra i despietada que aboca els homes a la fatalitat.

Llum d’agost descriu vivament “el Sud de Faulkner”, que és un dels grans paisatges creats per la literatura, en el qual habiten alguns personatges memorables, com Lena Grove, el reverend Gail Hightower i Joe Christmas, que és el personatge central de la novel·la.

Personatges

  • Lena Grove és una dona jove, gairebé nena, que està embarassada i busca el pare del seu fill. Es mou cap al seu objectiu, trencant l’estereotip de la submissió femenina i o fa amb candor i tossuderia, com si es tractés d’una verge, però al final ja busca més el viatge que el pare de la criatura.
  • Joe Christmas ha passat per l’orfenat i és adoptat per un fanàtic religiós que el maltracta. Per això es converteix en un misteriós vagabund consumit pels orígens racials dels seus avantpassats. El seu nom apunta cap a Crist. És víctima i botxí alhora i acaba sent pura víctima.

Per Christmas i Lena, el carrer no s’acaba mai, perquè per ells el camí és la vida.

  • El reveren Gal Hightower, turmentat i amb constants visiones de soldats de cavalleria confederats.

Estil

Barreja el narrador omniscient amb monòlegs interiors i llargs parlaments que fan avançar la història quan un personatge explica als altres allò que s’ha esdevingut. Els punts de vista diversos es combinen amb salts constants en el temps per contar el passat que determina el present de cada biografia o per presentar els dubtes íntims que els turmenten. Amb diverses versions que provoquen l’alternança de punts de vista i narradors.

Els personatges usen registres diversos i apareixen neologismes, dialectalismes i paraules inventades. El narrador omniscient empra nombroses metàfores i aclariments per dibuixar l’atmosfera opressiva o les dificultats de trobar el propi camí, especialment en els records de la infantesa.

La prosa, que llisca com un riu, és cinematogràfica i s’entreté en fotogrames i en plans-detall; però no ho mostra tot, deixa forats al lector. Flueix per fora i per l’interior dels personatges i arrossega.

La novel·la avança fent lliscar diferents capes d’informació que se superposen.

Llum d’agost té tots els elements propis de l’estil Faulkner, també les metàfores religioses, però no és tan radical com en altres novel·les, la qual cosa en facilita la lectura.

Pel que fa a l’estil podeu escoltar la interessant conversa de Marina Porras amb Esther Tallada, traductora de la versió catalana d’Edicions 1984 a You Tube:

Les primeres paraules de la novel·la:

Asseguda al voral del camí, mentre contempla el carro que enfila turó amunt cap allà on és ella, la Lena pensa: «Des d’Alabama, he vingut fins aquí: una santa tirada. Tot el camí a peu des d’Alabama, he fet. Una tirada de por, i tant» I per dintre rumia: No fa ni un mes que vaig marxar i ja soc a Mississipí, més lluny de casa que mai. Des dels dotze anys que no havia estat mai tan lluny de la serradora d’en Doane.

manuals d'escriptura

Els meus manuals d’escriptura

Clars i senzills, escrits per ajudar els amants de l’escriptura creativa. Els pots comprar aquí

%d bloggers like this: