Emprenedors L’Andreu i jo vam ser els únics nens del poble que van criar cucs de seda i que amb sis anys teníem ben clar el cicle biològic de la papallona. Ho vam llegir en una revista del Cavall fort,… Continue Reading →
Cròniques de Kaneai, el meu segon recull de contes, és al canal de part. M’inunden el neguit i l’alegria de la pròxima publicació. Quan vaig enviar l’original al Jordi Solé Camardons de Voliana Edicions em va dir que era un… Continue Reading →
El Salvador, un alumne meu que estic convençuda que ha venut més còpies de la seva novel·la Les sabates descordades que jo del meu recull de contes La nit als armaris, sempre em renya perquè diu que escric massa curt. Sort… Continue Reading →
Vaig decidir que volia ser escriptora perquè se’m va imposar la necessitat d’escriure una novel•la. Així, de sobte. Em va semblar que escriure aquella novel·la era el més important de la meva vida. Ja sabia que una cosa era la… Continue Reading →
En un post anterior ja parlava del plaer i la importància de llegir els textos que escrivim en veu alta. Els escriptors també som cantants. Els nens tenen molt clar la importància de xisclar “no!”, de demanar “un caramel” en… Continue Reading →
© 2020 Raquel Picolo — Powered by WordPress
Theme by Anders Noren — Up ↑
Català
English
Français
Español