Avui he llegit un post d’Ana Gonzàlez Duque sobre les trampes on no ha de caure l’escriptora o l’escriptor i l’he subscrit mentalment de la primera a l’última ratlla. Idees bàsiques, clares i senzilles. Essencials. M’he adonat que jo també en volia parlar amb les seguidores i seguidors del meu blog, perquè és necessari anar-ho recordant. Vull analitzar-les una mica i proposar la meditació com una solució a tenir molt en compte.
Quines són les trampes on no has de caure?
Perquè t’encallen, et tanquen, t’enfanguen i et mengen l’energia creativa. Et carreguen, et confonen i et desorienten. No et deixen avançar.
El perfeccionisme.
És la primera de totes. El perfeccionisme té poc a veure amb el sa costum de voler millorar i pensar en gran. No és més que una trampa de l’ego que t’impedeix exposar-te, publicar, perquè et sents vulnerable a les crítiques. És una disfressa de la inseguretat. Res ni ningú és perfecte. Molt millor fet que perfecte i en obres perpètues. No escoltis el teu perfeccionisme, la teva por al ridícul i a la crítica vestida d’arguments que pouen en tot allò que se suposa que no saps i que se suposa que hauries de saber. És molt important no només escriure sense por sinó tenir el valor d’escriure malament. I això no es contradiu amb una exigència sana ni amb estar oberta a una crítica constructiva.
Falta de planificació
La segona és la falta d’organització i planificació. L’organització et proporciona sensació de control (del que es pot controlar) i pau mental. Quan planifiques penses en objectius, elabores estratègies i aprofites millor el temps que pots dedicar a escriure. Que no et faci mandra planificar.
Creure que ningú t’ha d’ensenyar res
La tercera trampa és la falta de humilitat, que no vol dir ser perfeccionista. Una cosa és ser perfeccionista i una altra pensar que ningú et pot ensenyar res i prendre’t mal qualsevol crítica, encara que sigui entesa i constructiva. Ningú és perfecte i pots aprendre de molta gent. La crítica respectuosa t’empeny a créixer. També la dolenta. La crítica t’ajuda a situar el teu llibre en el món i a deixar de veure’l com la criatura meravellosa i perfecta que has parit amb dedicació i esforç.
Que només escrius per tu
La quarta trampa és allò de «jo només vull escriure». Quantes vegades ho he sentit dir als meus alumnes, i quantes vegades ho he dit jo mateixa quan començava. És una manera nefasta d’enfocar l’escriptura, perquè si no vols lectors, segurament no els tindràs. Quin sentit té escriure d’esquena a l’audiència? Costa molt de creure. La literatura és un art i un acte de comunicació i a l’altra banda sempre hi ha el lector; i has de comptar amb ell, que és el que tanca el cercle amb la lectura del teu llibre.
Ser escriptora o escriptor no és fàcil.
La meditació, un recurs a l’abast de tothom
Avui també he fet una sessió online de meditació amb el Lama Tenzin Samphel al centre de Mindfulness de Barcelona. He pensat que és la meditació és un recurs de vida per a tothom, i també que és una eina molt interessant per a l’escriptor. Per neutralitzar els errors que he comentat. Rebaixar la por a la crítica i el dolor que ocasiona, per evitar la idealització del llibre perfecte, per perdre la por a ser originals i a fer-ho malament. Per atenuar l’orgull excessiu després d’un èxit editorial i tornar a la senzillesa i la pau de la respiració.
Fa molts anys que medito. La meditació m’ha ajudat sempre. Gràcies a ella no m’ha menjat l’angoixa ni m’ha colgat la tristesa. Gràcies a la meditació he transitat amb pau pels camins que em dictava el cor, com el de l’escriptura.
Introduir la meditació a la rutina de la vida diària és un gran benefici per a tothom i, especialment, per a l’escriptor. Asserenar i descansar la ment, per ser més creatius i escriure amb més eficàcia,.Per no caure en les quatre trampes fatals.
El Lama Tenzin Samphel ha dit:
La meditació és fer qualsevol cosa en qualsevol moment de manera conscient, que la ment estigui en el present. No cal trobar un lloc silenciós i un moment especial.
La meditació és la manera de descansar la ment.
Amb la meditació podem aprendre a dominar i disciplinar la ment. La meditació és la ciència de la ment.

Moltes gràcies Raquel!
De moment no sé si em podré matricular, tot i tenir-ne ganes.
A veure si passat Setmana Santa…
Una abraçada,
Concepció
Gracies Raquel, estic d’acord amb tu.Prenc nota de tot.
Hola Raquel,
Meditar segur que està molt bé.
Jo sóc més de resar i passar estones amb Jesus.
Fins aviat
Glòria