by Raquel Picolo | jul. 25, 2016 | Escriptura
La veu de la natura que tinc més arrapada als gens, la que em surt de mode natural quan escric, mig salvatge mig domesticada, és una natura amb què es conviu sense estranyaments. El cel blau alegre. La neu blanca, freda, divertida i emprenyadora. La pedra que malmet...
by Raquel Picolo | jul. 18, 2016 | Escriptura
Blancs i brillants Vam arribar al poble dels oncles de nit i, quan es van apagar els fars del cotxe, ens vam quedar completament a les fosques. Ni un trist fanal, una catifa d’estrelles al cel que no il·luminava la plaça ni els carrers. La tieta ens esperava a la...
by Raquel Picolo | jul. 11, 2016 | Escriptura
IX Taller d’Escriptura a Esterri d’Àneu Dels llicenciats del Pallars que van néixer a la dècada dels cinquanta molts van estudiar història. Alguns van ser professors dels nascuts als seixanta, com jo, i d’aquests molts van fer filologia catalana. Jo vaig...
by Raquel Picolo | maig 23, 2016 | Escriptura
Vaig néixer a més de mil quatre-cents metres d’alçada, en ple Pirineu, a les Valls d’Àneu. A Cerbi. Un poble que als anys seixanta no tenia rètols als carrers ni llibres a les cases. No és del tot exacte, per exemple, a casa nostra teníem llibres d’alemany i tot, de...
by Raquel Picolo | maig 2, 2016 | Escriptura
M’encanten les històries. Vaig ser una nena que escoltava contes amb la boca oberta i sense resistències de cap mena, mai en tenia prou. De seguida em vaig convertir en una petita lectora voraç, que es cruspia tots els llibres de la biblioteca d’Esterri d’Àneu i que...
by Raquel Picolo | abr. 11, 2016 | Escriptura
Amarcord Pel balcó obert entrava un aire agradable i un fil de sol barrejat amb les notes del saxo. La Ramona tenia les galtes enrojolades d’emoció. Dreta al costat del llit, amb el vestit vermell de llunes blanques i una gran llaçada a la cintura, contemplava la seva...
