Escoltar, llegir, contar i escriure contes

Vaig decidir que volia ser escriptora perquè se’m va imposar la necessitat d’escriure una novel•la. Així, de sobte. Em va semblar que escriure aquella novel·la era el més important de la meva vida. Ja sabia que una cosa era la història o l’argument i una altra el guió...

Microrelats del setge (1714-2014): La baronessa

LA BARONESSA Vam morir tots al setge de Barcelona. El baró, al juliol, esclafat pel foc de morter, amb l’estendard de Santa Eulàlia a la mà. El nen i jo, l’onze de setembre. El vaig parir mort a l’altar major de l’església de Santa Anna, assistida per dones sense...

Vols escriure el teu testimoni?

La ment és el paisatge de l’escriptor i la memòria les seves ulleres. Sempre. Encara que no hi hagi una voluntat conscient de recordar, recordem. Tot i que decidim no moure’ns d’aquí on som ara, viatgem pels temps i els espais de la  memòria. El que escrivim surt de...

Els meus viatges: Tunísia (2002)

L’any 2002, quan vaig viatjar a Tunísia, encara fumava. Nobel. Va ser un viatge superficial, com si hagués vist una pel·lícula feta a mida per a  l’occidental estàndard des del sofà de casa. Música àrab, creps picants de tonyina i formatge, oliveres i palmerals....

Els meus viatges: Roma 2004

La primera terra italiana que vaig trepitjar va ser la romana. Amb quaranta anys havia visitat dues vegades l’Àfrica negra, unes quantes Mèxic i també havia viatjat pel Vietnam, per citar alguns dels països per mi més exòtics. Però encara no havia anat mai a...