L’escriptura és una eina d’un gran potencial terapèutic, parlo per experiència pròpia i perquè els estudis científics ho demostren de manera clara. I el recurs estrella és el diari personal, que sempre és terapèutic, però que, si l’escrivim amb més consciència, ho és encara molt més. Pels amants de l’escriptura literària, el diari literari pot ser una taula d’entrenament meravellosa o un gènere a conrear, alhora que manté el seu potencial guaridor.
El diari, com el seu nom indica, ens ajuda a escriure cada dia. I, tant si busquem només els beneficis de major benestar personal que ens proporciona l’escriptura com si tenim objectius literaris, aquest punt és essencial.
El diari terapèutic és una eina d’autoexploració molt bona. El diari literari també, encara que no tan conscient i dirigit, però hi suma els beneficis de la creació artística.
Diari terapèutic
Escriure un diari terapèutic ens permet desfogar-nos emocionalment i mentalment, i d’aquesta manera crear un espai per gestionar les emocions, proporcionar més claredat mental i més llibertat interna. Està comprovat que l’escriptura amb finalitats terapèutiques redueix l’estrès i l’ansietat i millora l’estat d’ànim, que ens ajuda a enfrontar-nos als reptes i desafiaments i a prendre millors decisions.
Els estudis també demostren que el diari terapèutic pot tenir un impacte sobre la salut física. És una eina poderosa, a l’abast de gairebé tothom, que només requereix un llapis i un quadern i una mica de temps diari.
Com ja he dit, és una eina conscient d’autoexploració, que ens ajuda a posar les coses al seu lloc, connectar amb els nostres somnis i objectius. I ens permet deixar per uns moments el pilot automàtic de la vida moderna i millorar les nostres reaccions als imprevistos, trencar els segrestaments del passat i deixar enrere l’eterna sensació de no tenir mai temps per a res i, encara menys, per a les coses importants, quan passem hores perdudes a les xarxes socials. El diari terapèutic ens ajuda a recuperar el control de la nostra vida. Si encara no tens el teu diari, et recomano que comencis avui.
Caminar cap als somnis
El diari terapèutic ens aporta major consciència i benestar. Amplia la nostra perspectiva, ens ajuda a relativitzar i a focalitzar-nos en les coses importants: els nostres propòsits i somnis.
De vegades no tenim espai mental per allò que realment importa. El gastem tot en preocupacions, pensaments en bucle, emocions sense processar i pendents de detecció. El diari és un lloc de descàrrega i de processament d’emocions, que ens dona camp interior per caminar cap a allò que volem i treballar pels nostres somnis.
Abocar les preocupacions i sentiments sobre el paper ens sosté i allibera l’energia necessària perquè ens puguem dedicar a fer els canvis volem fer a la nostra vida.
Reserva un espai diari per escriure, d’autocura, i comença. La teva vida canviarà.
Diari literari
El diari literari posa l’èmfasi sobre l’art d’escriure. És un gènere literari amb una llarga tradició. Busca la bellesa i aspira a la perfecció del text. La paraula justa, la millor frase, el ritme de la prosa, les imatges literàries. I tot aquest esforç cap a la bellesa i l’eficàcia artística i comunicativa també és terapèutica. Les metàfores de l’art ho són molt. No ens quedem amb la primera collita de paraules, continuem elaborant els materials nascuts de les nostres emocions, pensaments, desbordaments externs. I això, com ja he dit, és sanador, encara que no ho fem amb tanta consciència i premeditació com en el diari terapèutic.
En el diari literari les desfogades de l’esperit són material en brut per modelar i donar-li una forma literària. També és un territori molt apte per experimentar amb l’escriptura.
“L’escriptura és el suport de la vida, bé sigui profana o no; és el vehicle que registra totes les transformacions socials”. Amador Vega
Taller d’escriptura vivencial
Al taller Escriure el que vius el que ets, que faré de l’1 al 3 de juliol a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu, en un entorn privilegiat, l’objectiu és experimentar amb diverses tipologies de textos (autobiogràfics, autoficció, ficció) per expressar l’experiència personal. Crear literatura a partir de les vivències i, també, fer servir la mentida de la ficció al servei de la nostra veritat. Descobrir-se un mateix en les paràboles de l’escriptura.
