Què és un conte terapèutic?
Un conte terapèutic és un eina terapèutica potent. És un relat en tercera persona escrit a partir d’una situació conflictiva o traumàtica i que al final es resol de forma feliç o positiva. La situació traumàtica viscuda en el passat es resol positivament al present del conte. Els personatges de la història representen a l’autor o autora, no de forma directa sinó de forma inconscient, i l’ajuden a reflexionar, sanar o avançar en el seu camí vital.
L’ús de la tercera persona ajuda a tractar traumes que d’una altra manera serien més difícils d’abordar. I el final positiu implica una oportunitat de recuperar-se i representa la llibertat de superar l’esclavitud de la situació traumàtica.
Importància del conte terapèutic per a adults
Les persones des del començament de la vida tenim relació amb el conte com a element pedagògic i terapèutic, conscient o inconscientment. De manera que aquesta eina està molt arrelada al nostre inconscient des dels primers anys de vida.
En els contes hi ha moltes situacions que, en forma de metàfores, ajuden a l’infant per tal que a la seva vida adulta sàpiga adaptar i afrontar millor la vida quotidiana. Per tant, d’adults amb els contes connectem amb aquesta part interior més genuïna i infantil, on tot és possible, i amb la part inconscient, que ens permet agafar els camins cap als somnis que necessitem per sanar i recuperar-nos.
Amb el compromís amb l’escriptura creativa es passa de la insensibilitat al sentiment, de la negació a l’acceptació, del conflicte i el caos a l’ordre i la resolució, de la ira i la pèrdua a un creixement profund. Del dolor a l’alegria.
Els estudis en el camp del conte terapèutic revelen que l’escriptura de ficció és més potent que l’escriptura sobre el trauma real, que els contes afavoreixen una major regulació emocional i resiliència, és a dir, una major capacitat de sobreposar-se als esdeveniments traumàtics i sortir-ne reforçat.
Beneficis del conte terapèutic
- El conte terapèutic produeix beneficis tant als adults com als nens. Alguns dels aspectes positius que aporta són els que els enumero a continuació:
- Potencia la imaginació.
- Augmenta la creativitat.
- Ensenya a resoldre problemes de la vida quotidiana.
- Cura trastorns emocionals i espirituals.
- Consola i aporta amor a aspectes negatius de la vida.
- Potencia la resiliència.
- Ajuda l’adult a mantenir una relació sana amb el nen interior que porta a dins.
- Facilita la comunicació amb les persones de la vida quotidiana, ja sigui en l’àmbit familiar com laboral.
El misteri del conte
La gènesi del conte és un misteri. Sorgeix d’una emoció, d’una flama interior que ens crida i resplendeix, que ens mou a voler assistir al seu naixement i contemplar-lo. El conte neix del conflicte i és ideal per investigar-lo, per desenvolupar-lo en un espai d’escriptura limitat i desactivar-lo de la vida real.
El conte emergeix de la pulsió, de la necessitat d’escriure’l, d’una visió. D’un desig insatisfet. D’una fòbia. D’una por aterridora. D’una carència terrible. El misteri del conte és el misteri que amaguem i descobrir-lo en el conte és descobrir-lo en nosaltres mateixos.
Contes per pensar
Em refereixo a aquests que no escrivim sinó que ja estan escrits i que ens ajuden a reflexionar sobre diverses limitacions mentals que ens imposem nosaltres mateixos, com L’elefant encadenat, del llibre “Cuentos para pensar”, de Jorge Bucay:
Per què roman encadenat l’elefant?
Cuando yo era chico me encantaban los circos, y lo que más me gustaba de los circos eran los animales. También a mí como a otros, después me enteré, me llamaba la atención el elefante. Durante la función, la enorme bestia hacía despliegue de su tamaño, peso y fuerza descomunal… pero después de su actuación y hasta un rato antes de volver al escenario, el elefante quedaba sujeto solamente por una cadena que aprisionaba una de sus patas sujetada a una pequeña estaca clavada en el suelo. Sin embargo, la estaca era solo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos centímetros en la tierra. Y aunque la cadena era gruesa y poderosa me parecía obvio que ese animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su propia fuerza, podría, con facilidad, arrancar la estaca y huir.
Per què està ensinistrat?
El misterio es evidente: ¿Qué lo mantiene entonces? ¿Por qué no huye? Cuando tenía 5 o 6 años yo todavía creïa en la sabiduría de los grandes. Pregunté entonces a algún maestro, a algún padre, o a algún tío por el misterio del elefante.
Alguno de ellos me explicó que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado. Hice entonces la pregunta obvia: -Si está amaestrado, ¿por qué lo encadenan? No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente. Con el tiempo me olvide del misterio del elefante y la estaca… y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían hecho la misma pregunta. Hace algunos años descubrí que por suerte para mí alguien había sido lo bastante sabio como para encontrar la respuesta: El elefante del circo no se escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde muy, muy pequeño.
Per què no pot?
Cerré los ojos y me imaginé al pequeño recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de que en aquel momento el elefantito empujó, tiró, sudó, tratando de soltarse. Y a pesar de todo su esfuerzo, no pudo. La estaca era ciertamente muy fuerte para él. Juraría que se durmió agotado, y que al día siguiente volvió a probar, y también al otro y al que le seguía…
Hasta que un día, un terrible día para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino. Este elefante enorme y poderoso, que vemos en el circo, no se escapa porque cree -pobre- que NO PUEDE. Él tiene registro y recuerdo de su impotencia, de aquella impotencia que sintió poco después de nacer. Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese registro. Jamás… jamás… intentó poner a prueba su fuerza otra vez…
Un conte que il·lustra molt bé el poder de les creences, les limitants i les alliberadores.
