Llegir el teatre 

Aquesta setmana al Club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar comentarem el llibre La nit de la iguana de Tennessee Williams, dins del programa Llegir el teatre. L’obra, dirigida per Carlota Subirós, es representarà a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya fins al 28 de març. És la primera vegada que La nit de la iguana es representa en català, i ho fa amb una gran producció, 12 actors i una escenografia superba. 

Sóc una fanàtica del teatre i de llegir el teatre, un gènere literari present a tota la història de la literatura universal. Nosaltres, al club de lectura de Vilassar de Mar, hem après a llegir el teatre, que no es llegeix ni com la poesia ni com la novel·la ni com els contes, es llegeix des d’un escenari teatral mental. Hem aprés a gaudir molt amb la lectura de textos teatrals, i La nit de la iguana ens ho posa fàcil. 

Tennessee Williams 

L’escriptor Truman Capote va dir que Williams vivia obsessionat amb la mort, i que estava convençut que cada dia que encetava era l’últim de la seva vida: 

Tennessee Williams, mort als 71 anys.  

Aquest era el titular de la portada del The New York Times. Va resultar que s’havia ennuegat mentre utilitzava el tap de plàstic d’una ampolla per empassar-se barbitúrics. Increïblement, el tap se li havia entaforat a la gola i l’havia escanyat fins a la mort. Havia passat a l’Elysée, un curiós hotelet situat als East Fifties. De fet, en Tennessee tenia un pis a Nova York, però quan era a la ciutat sempre s’allotjava a l’Elysée. L’apartament, un petit garbuix d’habitacions escassament moblades, «convenientment» situat al carrer Quaranta-dos Oest, el reservava per entretenir-s’hi amb amables desconeguts. 

 («Tot recordant Tennessee» (1983), publicat dins Retrats. Angle Editorial, 2009. Traducció Francesc Rovira). 

Tennessee Williams (Columbus, Mississipí, 1911 – Nova York, 1983). Va ser un creador que convertia els seus fantasmes personals i els turments del seu esperit en material de creació. 

Obra 

Entre els seus textos teatrals destaquen Figuretes de vidre (1944), Un tramvia anomenat Desig (1947), Estiu i fum (1948), La rosa tatuada (1951), La gata sobre la teulada de zenc calenta (1955), Dolç ocell de joventut (1959) o La nit de la iguana (1962).  

Bona part de les seves obres van passar a la pantalla gran de la mà de directors com Elia Kazan o Daniel Mann. 

La nit de la Iguana (1962) 

L’obra de teatre es basa en un conte que va escriure Tennesse Williams l’any 1948.  Dos anys després de la representació teatral, John Huston la va portar al cinema amb Richard Burton, Ava Gardner i Deborah Kerr.  Lucia Berlín també va escriure el conte La nit de la iguana, inspirant-se en el rodatge d’aquesta pel·lícula. 

La nit de la iguana és  una lectura apassionant. El text  l’ha traduït al català Carlota Subirós (Arola Editors, 2020).   

És una obra existencial i simbòlica.  Amb una trama principal amb obstacles esterns que desapareixen al final del segon acte per deixar els personatges principals en lluita amb els conflictes interns. I al final les ànimes dels personatges entren en harmonia amb la bellesa de l’entorn. Perquè, mentre el món està immers en la Segona Guerra Mundial i el nazisme està pujant, ells estan en un racó de Mèxic, en un hotel al bell mig de la selva i a tocar del mar. Un lloc  profundament salvatge i bell. És un text amb una gran càrrega eròtica i un immens cant de llibertat.  

Com diu Josep Ramoneda al pròleg del llibre, La nit de la iguana és una gran obra, complexa i rica, amb múltiples ressonàncies, que no s’esgota mai. Per això admet moltes lectures i representacions. Sexe, soledat, relacions desesperades, fragilitat de personatges perduts, resiliència i molts altres temes. 

Personatges memorables 

• Shannon: capellà excomunicat per escàndols sexuals, alcohòlic en lluita permanent amb el seu desig sexual. 
• Maxine: vídua vital i luxuriosa, mestressa de l’hotel. 
• Hannah: jove calmada i que calma; la dibuixant que acompanya al seu avi. 
• Nonno:  avi de Hannah, el poeta que mor just després de salvar els últims versos de l’últim poema. 

Simbologia 

Tennese Williams es va referir al text teatral de La nit de la iguana com un poema dramàtic que es recolzava en formes d’expressió metafòriques. Alguns dels símbols que hi he veig són aquests: 

• La selva és el jardí del paradís, que en aquest cas ha estat envaït pels nazis. 
• La mar és símbol font de vida i de  mort 
• Les habitacions de l’hotel són murs d’incomunicació 
• La iguana atrapada i lligada representa l’ànima reprimida. 
• La creu d’or de Shannon simbolitza autosacrifici. 
• Shannon lligat a l’hamaca és com un Jesucrist a la creu. 
• El poema de l’avi que resumeix és el cor de l’obra. 
• Hannah representa l’observació sense prejudicis i la bondat de la desconeguda. Una mena d’àngel. 

Els clubs de lectura

Els tallers d’escriptura.

El manual d’escriptura: Escriure sense por.