Totes les escriptores i els escriptors de contes, novel·les, assaig, poesia o teatre volem escriure bé. Però, què vol dir escriure bé? Es pot mesurar?
Escriure bé no vol dir ajustar-se al màxim a un cànon absolut sinó saber utilitzar l’eina del llenguatge per a expressar-nos creativament a la nostra conveniència. També significa comunicar-nos amb eficàcia a través de la paraula escrita.
Els adverbis són perillosos
A les meves classes d’escriptura sempre hi ha alumnes que es comparem amb altres companys que, segons ells, escriuen molt millor. Fins i tot en el cas d’exercicis de creativitat literària, on el que busquem és la sorpresa i la descoberta, i no pas exercicis d’estil. Sé que molts dels que callen també pensen coses semblants. Que aquell altre ho fa millor i té una fórmula màgica. Procuro mantenir la calma, perquè ho entenc, però també em treu de polleguera. Perquè creure que hi ha un cànon absolut amb el qual comparar la pròpia escriptura va directament en contra de l’enfocament que procuro donar als meus tallers, és clar que jo de vegades també em comparo a la baixa amb altres autores i autors. Ho tenim clavat a l’ADN cultural.
Proposar una sèrie de trucs per escriure millor, encara que no s’hagi definit què significa escriure bé, triomfa. Aplicar uns protocols externs que se suposa que funcionen de mode perfecte i universal. Les llistes infal·libles sempre desperten un gran interès, encara que no tinguin massa sentit, o poc. Està molt bé saber que no hem d’abusar dels adverbis ni dels adjectius, que gràcies a la combinació de frases llargues i curtes el text tindrà un ritme, etc. Però, insisteixo, això que és important perquè ens ajudarà a polir el text, no és el més essencial.
Considero que no hem d’escriure des de fora (normes, cànon, models divins) sinó des de dins, des de la nostra respiració. Primer respirar les nostres paraules i els nostres ritmes i, després, anar cap a les referències i les recomanacions de l’ofici. O barrejar-ho, sempre sabent que l’essència de la creació literària en dins de cadascú, subjectiva i diferent com ho és la nostra experiència vital. Per mi és l’única manera d’aprendre a escriure bé, almenys tal com jo entenc l’escriptura.
Sí, els adverbis poden ser molt perillosos, però aquesta no és la qüestió.
Algunes opinions de pes
«Al principio, todo escritor es barroco, vanidosamente barroco, y al cabo de los años puede lograr, si son favorables los astros, no la sencillez, que no es nada, sino la modesta y secreta complejidad.» Jorge Luís Borges.
Aquesta secreta complexitat crec que no neix d’aplicar algunes receptes, és el resultat d’un llarg viatge a l’interior del tren de l’escriptura.
«Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials.» —Mercè Rodoreda.
La simplicitat poètica i narrativa de la qual parla Mercè Rodoreda tampoc és el resultat de quatre recomanacions màgiques. Sembla màgia, però són hores i hores de viatge dins de l’escriptura.
«Malgrat que sigui impossible fer d’un mal escriptor un escriptor competent, igual d’impossible que fer d’un bon escriptor un escriptor genial, sí que és possible, amb molta dedicació, esforç i ajuda, fer d’un escriptor competent un bon escriptor». Stephen King, Escriure, L’Altra Editorial i traducció de Martí Sales.
Stephen King dispara al cor. L’editora de l’Altra Editorial en una entrevista al diari El País deia que, després de llegir Escriure, de Stephen King, per força s’havia d’escriure millor. Això és propaganda editorial. El llibre és un material complementari d’alta qualitat i molt interessant, però si el terreny no està llaurat amb força viatges del tren de l’escriptura (King parla d’escriure com a mínim deu pàgines diàries) tampoc és d’esperar un miracle.
Què vol dir escriure bé?
Si busqueu a Google, trobareu les deu, vint i trenta… recomanacions per escriure bé. Confesso que jo també he escrit llistes de recomanacions per escriure bé, però mai pensant que és vi de missa sinó només una manera d’organitzar les idees. Són posts que tenen èxit, perquè tots volem tenir la solució recollida en uns pocs punts i d’aplicació instantània. No dic que els ignorem totalment perquè poden ajudar, però, si realment volem escriure bé, hem de saber que mai substituiran el nostre viatge personal amb el tren de l’escriptura.
Hores i hores conscients, d’escriure i reescriure. Viatges amunt i avall en el tren de l’escriptura.
Escriure bé és saber cap a on escrius. És trobar el mecanisme que obre la porta. Transmetre les coses quotidianes de forma extraordinària. Sortir dels llocs comuns i sorprendre. Escriure bé és sentir la passió de crear amb el llenguatge.
Acabo amb unes frases d’Isaac Belmar, autor de llibre Escribir bien o cómo fracasar mejor en el arte de la escritura:
«Si quieres escribir bien, vas a tener que sacrificar incontables horas en leer y escribir por las fronteras, idealmente en forjar una rutina que se acabe convirtiendo en un hábito. Sin hábito no vas a llegar muy lejos en el camino…»
Escriure pot ser un goig i una festa, però no és cosa de màgia.
############################################################################
Els meus manuals d’escriptura. Per donar eines, per fer reflexionar, per ajudar a perdre la por. Estic convençuda de la seva utilitat, però no són cap medicina miraculosa per escriure millor.
La meva novel·la favorita:
