Els girs argumentals totalment inesperats, poden ser molt originals i potents, però perden la meitat del valor si abans no han estat insinuats d’alguna manera. Primer s’han de plantar per recollir-ne després tots els fruits. Si tens un gir de… Continue Reading →
Crònica de la visita d’Eduard Márquez al Club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar Havíem llegit L’últim dia abans de demà, una obra que, si la tens en préstec, et genera ganes de comprar-la per rellegir-la sencera o… Continue Reading →
Vaig néixer a més de mil quatre-cents metres d’alçada, en ple Pirineu, a les Valls d’Àneu. A Cerbi. Un poble que als anys seixanta no tenia rètols als carrers ni llibres a les cases. No és del tot exacte, per… Continue Reading →
Una novel·la, un conte, un post són paraules. Frases i paràgrafs fets de paraules. Sí, ja ho va dir la Rodoreda i molt d’altres, abans i després. Però és una veritat tan essencial que cal repetir-la de tant en tant… Continue Reading →
La Marta puja les escales a tota velocitat i entra a l’estació corrent. El rellotge marca dos quarts i cinc d’onze. Salta amb una agilitat espectacular per damunt de les portes d’accés a les andanes on l’Aimara i tres persones… Continue Reading →
El títol L’herba de les nits, diuen que és un homenatge a les nits verdes de Paul Eluard. Ho poso perquè ho he llegit i m’agrada aquesta associació, però confesso que desconec les nits verdes del poeta francès. Sé molt… Continue Reading →
Diuen que per escriure bé primer s’ha d’escriure malament. A veure qui és la guapa que balla com una ballarina professional des del primer dia, sense passar per la fase ànec. Per arribar a fer-ho molt bé, primer ho has… Continue Reading →
Si estàs d’acord que és el conflicte el que enganxa el lector, estaràs d’acord que el que ens cal per tenir bones històries són antagonistes potents (per mi és un dels deu manaments). No crec que els personatges malvats estiguin… Continue Reading →
Totes les paraules i totes les frases són importants, les has d’escollir i escriure amb intel·ligència i amor. Però és al primer paràgraf i a l’últim on, sobretot, et jugues el favor del lector. Quan el convides a entrar al… Continue Reading →
Les trinitats sempre ens donen una sensació de rotunditat difícil de qüestionar. Un secret que, des d’abans d’Aristòtil fins als nostres dies, segueix funcionant a la perfecció és el discurs en tres parts. El tres significa plenitud. Molt més que… Continue Reading →
© 2019 Raquel Picolo — Powered by WordPress
Theme by Anders Noren — Up ↑
