Escriure a foc lent

Hi ha grans escriptors que porten les novel·les a la panxa i les van gestant durant temps fins que acaben per sortir i llavors només cal polir-les. Segons m’han comentat ells mateixos, el Jaume Cabré i la Maria Barbal ho fan així. Jo sóc de les que em faig una...

De la història a la ficció

No crec que escriure gènere històric sigui més fàcil que escriure contes o novel·les contemporanis, al contrari, crec que és més difícil.  A les dificultats pròpies de la ficció se n’hi sumen unes quantes d’específiques.  No es tracta només de crear un escenari i una...

Plantar i recollir

Els girs argumentals totalment inesperats, poden ser molt originals i potents, però perden la meitat del valor si abans no han estat insinuats d’alguna manera. Primer s’han de plantar per recollir-ne després tots els fruits. Si tens un gir de la trama espectacular o...

Un pic de l’Himàlaia

Crònica de la visita d’Eduard Márquez al Club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar Havíem llegit L’últim dia abans de demà, una obra que, si la tens en préstec, et genera ganes de comprar-la per rellegir-la sencera o a bocins. Sempre és molt bo...

Passió per les històries i la literatura

Vaig néixer a més de mil quatre-cents metres d’alçada, en ple Pirineu, a les Valls d’Àneu. A Cerbi. Un poble que als anys seixanta no tenia rètols als carrers ni llibres a les cases. No és del tot exacte, per exemple, a casa nostra teníem llibres d’alemany i tot, de...