(Rosa Díaz, La casa del abuelo, Festival Esbaiola’t)
Esbaiola’t 21
Després d’un any d’aturada obligada per la pandèmia aquest juliol l’Esbaiola’t ha tornat als carrers d’Esterri d’Àneu. És un festival de teatre al carrer organitzat per la Companyia de Comediants La Baldufa i l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, que té lloc la tercera setmana de juliol.
La d’aquest any ha estat l’edició número 14 i ha mantingut l’esperit de sempre, «espectacles de qualitat», principalment per a un públic infantil i familiar, però també hi ha lloc per al teatre experimental, com és el cas de la companyia Campi qui pugui. Teatre, circ, titelles, jocs, tallers, malabars i música. Teatre del cos, dels objectes i musical, més que teatre de text.
Esbaiolar-se és un verb pallarès preciós. Esbaiola’t, em deien de petita i, de vegades, volia dir desperta’t, viu; però, sobretot, volia dir gaudeix, distreu-te, juga, balla, corre! Tot això que fem al Festival Esbaiola’t.
Aquesta edició ha patit les limitacions de la pandèmia i no s’han pogut programar espectacles de carrer en format obert. El nombre d’espectadors estava limitat i no es podien permetre aglomeracions als carrers. Una festa amb contenció. Així i tot, s’han programat 24 espectacles de 22 companyies, i l’organització considera que el festival, amb el 80% de les entrades venudes, ha estat un èxit. Com sempre, hem pogut gaudir dels espectacles de Noemí Busquets a l’Ecomuseu, caracteritzada com l’Esperanceta, pubilla de Casa Gasia.
Amb cotilla, però hem tingut Esbaiola’t. Ara esperem la pròxima edició.
(Foto: Noemí Busquets, Esperanceta, pubilla de Casa Gasia)
Fira de Tàrrega
La Fira del teatre de carrer de Tàrrega també va haver de fer una pausa el 2020 i aquest any torna els dies 9-12 de setembre amb moltes ganes.
La Fira de Tàrrega treballa per dinamitzar la creació escènica i l’intercanvi nacional i internacional, i posa el focus en els projectes que es desenvolupen en l’espai públic i impliquen als ciutadans.
La Fira de Tàrrega és molt potent i té una programació extensa. Us recomano alguns espectacles que ja tenen crítiques molt positives.
The frame, de la companyia Eléctrico 28. Observar la vida urbana, travessar allò que és banal per trobar les coses extraordinàries. Sense argument, sense principi, sense final.
Fight, de la companyia de dansa La Sola. Mostra l’ésser humà i la lluita, un vincle ancestral.
Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig, del col·lectiu Que no salga de aquí. El títol ja és força descriptiu. Per aquesta obra tinc entrades, quan l’hagi vist ja en parlaré amb més extensió.
Guia bàsica del vianant temporal, de la companyia Indi Gest. Bin Bang, universos paral·lels i altres coses d’aquest estil tan interessant.
.
Fora de les recomanacions també m’ha cridat l’atenció la performance que farà la Juana Dolores, titulada Massa diva per a un moviment assembleari.
Alguns posts anteriors sobre teatre:
Llegir el teatre: La nit de la iguana, de Tennessee Williams : Raquel Picolo
Encara hi ha algú al bosc, el jardí i altres obres de teatre : Raquel Picolo
El teatre és literatura i es llegeix : Raquel Picolo
