Estic encantada de col·laborar amb la iniciativa del Diari Segre “Concurs de relats del confinament”. Em sembla molt afortunada per diverses raons:

Promou l’escriptura de peces literàries breus, l’art d’escriure curt i amb potència artística. Premia els millors textos publicant-los a la pàgina de lectura del diumenge. Gratifica els dos relats guanyadors amb una plaça al meu taller Escriptura i Natura i l’estada del cap de setmana al CAN de Farrera. Un taller que és una meravella en un lloc meravellós. Natura i art, i moltes ganes que el cap de setmana d’escriptura sigui inoblidable.

El diari SEGRE convoca un concurs de relats per a la seva publicació al suplement dominical LECTURA a partir del 12 d’abril de 2020

Encara que la temàtica és lliure, es valorarà preferent els textos que tractin situacions, experiències i anècdotes que han passat o podrien passar durant aquestes setmanes de confinament. #joemquedoacasa

Extensió màxima: 1.800 caràcters.

Recepció d’originals: del 6 d’abril al 12 de juny

Premi del jurat:  Curs d’escriptura al Centre d’Art i Natura de Farrera (Pallars Sobirà), inclou la matrícula i l’allotjament amb pensió completa al Taller d’Escriptura i Natura impartit per Raquel Picolo el primer cap de setmana de setembre. El nom del relat guanyador es publicarà el divendres 19 de juny a la pàgina web i al Facebook i Twitter de Segre. 

Premi del públic: Curs d’escriptura al Centre d’Art i Natura de Farrera (Pallars Sobirà), inclou la matrícula i l’allotjament amb pensió completa al Taller d’Escriptura i Natura impartit per Raquel Picolo el primer cap de setmana de setembre. Els lectors podran votar a la pàgina web del concurs a www.segre.com/relatsconfinament. El nom del relat guanyador es coneixerà el divendres, 19 de juny.

Tota la informació de les bases aquí.

La natura que escrivim és la natura que pensem. La que tenim impresa a les cèl·lules. Jo no hi havia pensat en tot això fins que vaig publicar La nit als armaris i el Jordi Llavina em va preguntar per aquest aspecte de la meva escriptura.  Llavors em vaig adonar de fins a quin punt la natura mig salvatge i mig domesticada, quotidiana, de la meva infància i de tota la meva vida era present en la meva escriptura, sense estridències, amb naturalitat.

És una natura amb la qual es conviu sense estranyaments, que està trenada amb els personatges i forma part de la seva quotidianitat, com forma part de la personalitat de l’autora. Una natura que es pot admirar però que no sorprèn. El cel blau, el cel tacat de blanc, el cel gris fosc amenaçador. El cel profundament estrellat. La neu, freda, divertida, emprenyadora, silenciosa, molla, transcendent. La pedra que malmet les pomes, les peres i els horts. El riu on ens banyem i pesquem truites a l’estiu, on les dones rentaven la roba, que baixa a poc volum sota la crosta de gel i crida a la primavera.  Les muntanyes imponents que habitem com a minúscules formigues. (De la entrada al blog Natura).

Aquest any farem la sisena edició del taller “Escriptura i natura” a Farrera.

Hi anem a observar, sentir i trobar les paraules i les frases de la natura.

A analitzar i comentar textos on la naturalesa juga un paper important i agafa presències diferents: naturals, contemplatives, romàntiques, científiques, distorsionades.

I, sobretot, a escriure.

Per mi la natura és art i sóc especialment sensible a les expressions artístiques que abracen la natura.

Anima’t a escriure relats del confinament!

El taller d’escriptura anual a Barcelona: El goig d’escriure.

Els tallers d’estiu: vine a escriure al Pirineu.

El manual d’escriptura: Escriure sense por.