Vaig néixer a més de mil quatre-cents metres d’alçada, en ple Pirineu, a les Valls d’Àneu. A Cerbi. Un poble que als anys seixanta no tenia rètols als carrers ni llibres a les cases. No és del tot exacte, per… Continue Reading →
Escriure sobre la pròpia vida, reconstruir-la amb paraules, pot semblar fàcil però no ho és gens. Només el fet de marcar les fronteres de la identitat i concloure jo sóc aquesta ja és un gran repte. Jo sóc tu i,… Continue Reading →
M’agrada llegir Orhan Pamuk pel seu to malenconiós, que t’embolica com una planta enfiladissa que s’arrapa en avançar i sents més la fixació i l’abraçada de l’instant que la direcció cap a on avança. Això ho noto especialment a les… Continue Reading →
Quan vam agafar el creuer a Copehnague, el 15 d’agost, per anar cap als fiords noruecs, ja feia dies que sentia a parlar de Knausgård i la seva obra faraònica en sis volums, 3600 pàgines autobiogràfiques. Però em vaig reservar… Continue Reading →
Escriure sempre és una aventura en la que obrim portes insospitades i sorgeixen fils desconeguts. En el cas de l’escriptura autobiogràfica, tot i que disposem de mapes abans de començar i que decidim transitar per camins que ja hem trepitjat,… Continue Reading →
© 2019 Raquel Picolo — Powered by WordPress
Theme by Anders Noren — Up ↑
