Escriptura i natura: alguns haikus

He passat uns dies en una masia en mig del camp, envoltada de natura, a Lluçà. El primer que he pensat, entre marrons i el verd fosc de les fulles perennes, és que el cel al camp obert és més ample i més profund que a la ciutat, també, que a les meves Valls d’Àneu. A...

El cor és un caçador solitari

La ciutat és trobava al bell mig del Sud. Els estius eren llargs, i els mesos de fred hivernal ben pocs. Gairebé sempre, el cel era d’un blau resplendent i petava un sol abrusador. No vull deixar acabar el 2017, centenari del naixement i cinquanta aniversari de...

Agost de zen i de haikus

M’ha arribat a les mans el llibre Zen sake haiku de Taneda Santoka (1882-1940), traduït del japonès al francès per Cheng Wing Fun i Hervé Collet, i a estones m’entretinc fent versions lliures en català d’alguns haikus, jugo a ajustar-los a la mètrica clàssica (5-7-5,...