Amb la descripció del viatge del capità Marlow pel riu Congo buscant el misteriós Kurtz, el cap d’una explotació d’ivori, Joseph Conrad va escriure un dels testimonis més brutals del sistema colonial que regia una gran part del planeta a… Continue Reading →
¡Carlo Levy también està en la cárcel!, decía con una mezcla de miedo, de alegria y de orgullo, porque le espantaba el hecho de que hubiera dentro tantas personas y de que tal vez se preparara un gran proceso. Pero,… Continue Reading →
Durant el curs el meu espai lector està segrestat per les lectures obligades que tinc als diversos clubs de lectura que condueixo. Segrestada però contenta, perquè gaudeixo molt de llegir els llibres programats i d’escoltar els comentaris dels altres lectors. … Continue Reading →
Divendres arrenca la Setmana de la lectura d’Esterri d’Àneu, amb un menú força engrescador i per a paladars ben diversos. Jo hi col·laboraré amb els tallers d’escriptura sobre l’art d’inventar històries i el conte literari. Inventarem històries i escriurem contes… Continue Reading →
Igual que a la ficció, la vida de l’escriptor està marcada per diversos punts d’inflexió importants, en el meu cas el més important va ser descobrir la teoria de la història a l’escola de guionistes. Les històries tenen les seves… Continue Reading →
Els girs argumentals totalment inesperats, poden ser molt originals i potents, però perden la meitat del valor si abans no han estat insinuats d’alguna manera. Primer s’han de plantar per recollir-ne després tots els fruits. Si tens un gir de… Continue Reading →
Crònica de la visita d’Eduard Márquez al Club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar Havíem llegit L’últim dia abans de demà, una obra que, si la tens en préstec, et genera ganes de comprar-la per rellegir-la sencera o… Continue Reading →
Per celebrar que ja fa dos anys que escric cada setmana a www.raquelpicolo.net pensant en tu, he fet aquest vídeo senzill amb la cançó del Guillem Carcoba, inspirada en el meu conte El divan, i un grapat de fotografies. Per molts… Continue Reading →
M’agrada llegir Orhan Pamuk pel seu to malenconiós, que t’embolica com una planta enfiladissa que s’arrapa en avançar i sents més la fixació i l’abraçada de l’instant que la direcció cap a on avança. Això ho noto especialment a les… Continue Reading →
“Escriure és resar”. Amb aquesta frase tan efectiva Joan-Carles Mèlich comença el seu llibre La lectura com a pregària. Fragments filosòfics I. Us proposo resar i que practiqueu la pregària, com sempre. El llibre de Mèlich té la virtut de… Continue Reading →
© 2019 Raquel Picolo — Powered by WordPress
Theme by Anders Noren — Up ↑
