by Raquel Picolo | ag. 9, 2019 | Escriptura
Mai havia somiat que baixaria en una barca inflable per un riu que creua una reserva índia. Aquí, a Missoula, travesso cada dia el Clark Fork River per algun dels diversos ponts. He passat bones estones al Blackfoot i el Clearwater rivers, entre altres rius. La meva...
by Raquel Picolo | ag. 1, 2019 | Escriptura
Congestes en forma de M i de cor. Ombres trencades per cortines de llum, al costat la muntanya verda, resplendent. Envoltats de muntanyes gegants, naveguem per l’immens llac de Saint Mary. La natura escriu, llegir-la no és fàcil però sempre és emocionant. És al...
by Raquel Picolo | jul. 14, 2019 | Escriptura
La natura que escrivim és la natura que pensem. La que tenim impresa a les cèl·lules. Jo no hi havia pensat en tot això fins que vaig publicar La nit als armaris i el Jordi Llavina em va preguntar per aquest aspecte de la meva escriptura. Sí, llavors em vaig adonar...
by Raquel Picolo | jul. 10, 2019 | Escriptura
Comença l’anarquisme de l’estiu, d’escriure quan tinc estona el que sorgeix al moment i de publicar-ho o no i de fer-ho potser el dia que no toca. Avui un text que vaig pensar a finals de primavera i que l’he acabat d’escriure ara, a principis...
by Raquel Picolo | juny 18, 2019 | Escriptura
Soc mare, filla, dona, aneuenca. Per aquest ordre? Científica que no exerceixo professionalment però que sempre he preservat un bocinet del meu cor a la ciència. Professora. Escriptora. O a l’inrevés? Artista que vaig sortir de l’armari de l’art de...
by Raquel Picolo | juny 11, 2019 | Escriptura
Els fets transcorren sempre en un espai determinat. Al teatre veiem l’escenari, a les obres audiovisuals veiem el lloc a la pantalla. En literatura hem de fer visible el lloc amb paraules. L’escenari de la trama, dels personatges. De vegades a l’hora d’escriure,...
